Keblinger

Keblinger

Compres

| dimecres, 21 de gener del 2015
Blogger: Estrella

Dia 22 i 23: Varanasi

20/01/15 - Ja som a Varanasi, la ciutat del riu sagrat. També sabem per la “lonely planet” que és un bon lloc per a comprar seda i teles de molt bona qualitat. Seguint aquests consells, decidim adreçar-nos al primer lloc que ens indica. La botigueta que hem de buscar es diu: “Mehrotra Silk Factory”. Seguint fil per randa les indicacions, la trobem fàcilment. És una minúscula botiga amb el terra encoixinat i envoltada de coixins. Allà hi trobem a l’amo, còmodament assegut i amb cara relaxada, ens convida a entrar, a seure i ens convida a prendre un té. Tot seguit ens  demana què ens agradaria veure. De cada petició ens treu tota la gama de colors i qualitats, i mentre ens ensenya la mercaderia ens va fent una classe pràctica de com distingir una qualitat d’una altra. Sense adonar-nos  han passat 3 hores! Hem comprar bonics “fulars” de seda, camises, corbates..., però també hem gaudir molt de l’experiència. Ah! Una cosa! Tot i que en un principi et diuen que el preu és fixa, sí saps negociar bé et fan el 10% de descompte.

Després de dinar, ens dirigim al barri musulmà perquè ens han dit que hi ha més botigues. Des d’un primer moment, la cosa ha anat diferent, perquè aquí no som nosaltres els que busquem, sinó que hi ha molts nois que ens ofereixen entrar a la botiga. Ens deixem convèncer, però d’entrada hi ha alguna cosa diferent. El botiguer esta assegut en una mena de tarima i ens comença a ensenyar coses molt barates. Després de la classe pràctica del matí, li demanem que volem comprovar si és seda cremant un fil, perquè sabem que fa olor de cabell cremat. En un principi ens diu que no té encenedor, ni llumins. Veient que no ens convens, fa anar a buscar llumins a fora, però mentre, va sentint que nosaltres comentem que és poliester i no seda. Intuint que potser no ens enganyarà, de cop el seu ajudant es treu una capsa de llumins de la butxaca i ens fan la demostració, però no fa olors de cabell cremat. Decidim marxar, mentre ens diu que té coses de més qualitat, però que són més cares, però nosaltres ja hem decidit que no volem que ens enredi més. Mentre marxem el sentim parlar amb to no gaire amistós i marxem una mica cames ajudeu-me i sense girar-nos, però ens sentim orgullosos. No ens hem deixat enredar!

21/01/15 - Després de l’última passejada per la ciutat acabem a la botiga de “BABA BLACK SHEEP”, (també surt a la “lonely”). Aquí la compra ja és més semblant  a la d’ahir al matí, amb classe inclosa. La botiga també és acollidora i ens conviden a té. Acabem comprant més “fulars”, mocadors de seda i corbates una mica diferents a les d’ahir.
Les compres, en aquest viatge, en principi s’han acabat. Ara només ens queda acabar de gastar les últimes rúpies a les botigues de l’aeroport. ( De ben segur que ho farem, je, je !)

Dia 18: Orcha

16/01/15 - Hem arribat a Orchha a mitja tarda i hi  passarem la nit. Per esperar l’hora de sopar anem a fer un vol per la petita i bonica ciutat. Tot indica que en algun moment del passat havia estat un lloc important ( palaus, edificis grans, temples...) Tot passejant arribem a la zona de botigues, però per sorpresa nostra, ningú ens reclama l’atenció. Podem mirar, tocar i preguntar el preu tranquil·lament ( aquests venedors són molt més relaxats que els d’altres llocs!), quina sort!
En Feffo decideix comprar un recipient metàl·lic molt curiós. És de colors daurat i representa el déu hindú Ganesh, que és el de la sort, envoltat per unes petites rates. Aquest déu és molt popular a l’Índia, té el cap d’elefant i el cos d’home i el seu vehicle és una rata. Segurament això deu ser el que vol representar aquesta mena de caixeta.  Sota cada rata s’amaga una pols de bonic i intens color que es pot utilitzar per pintar.

El preu, d’entrada ja és molt assequible. Aquí sí que dóna gust comprar!









Dia 13, 14 i 15: Compres a Pushkar i Jaipur


Han passat dos dies des de les últimes compres. Ens hem deixat portar per l’encant d’aquest exòtic país i ens hem dedicat a admirar la gran quantitat de coses que té.
Pel camí hem parlat una mica dels  molts que té l’Índia, entre tots n’hem dit un munt: L’Índia té molta gent, molta fressa, moltes motos, molta contaminació, molta brutícia, molts colors, molts somriures, molts picants, moltes espècies, molt bon menjar, moltes olors, moltes vaques, gossos i monos, moltes creences,... i moltes paradetes, botigues i magatzems!.
Doncs seguint amb el diari de compres, tal i com ja he comentat, han passat dos dies sense treure el moneder de la bossa. Ja tard, hem arribat a l’hotel de Pushkar, ( que ens ha traslladat directament a principis del segle XX) nosaltres som els únics clients de l’hotel . Hem decidit que els seus jardins valien la pena com per fer-hi una passejada de nit, i... de cop un home molt amable ens ha convidat a veure la seva paradeta instal·lada als jardins de l’hotel, assegurant que tenia coses de plata molt boniques i barates. Realment, era veritat i hi hem comprat un anell en forma de serp, de plata amb unes pedretes brillants que li donen un aire antic ( com l’hotel) i dos penjolls ( un en forma d’elefant i l’altre que és el símbol d’”om”).





12/01/15. De Pushkar sabem que és una ciutat de peregrinació i que té moltes botiguetes amb preus barats! Després de visitar el llac sagrat i un temple, ens endinsem pels carrers serpentejants  de la ciutat, i... efectivament, està ple de paradetes. Aquí comprem un braçalet de coloraines, mòbils amb ocells fets de robes de colors i acabats amb una campaneta, el CD d’un músic molt reconegut a la zona ( segons el venedor) de nom Nathulal Solanki & band. El Cd porta per nom: MASTER DRUMMERS OF RAJASTHAN. Arribant al cotxe hem demanat al conductor que ens el posés i he de dir que no ha estat possible escoltar-lo. Què no va bé? L’aparell del cotxe o el CD? Això ho sabrem quan arribem a casa!




Per acabar hem entrat a una botiga de roba i hem comprat una bonica brusa. És d’un color blau-verd clar amb uns brodats daurats. És molt bonica i la penso estrenar per visitar el Tal Mahal, doncs l’ocasió bé s’ho val.




Ja entrada la tarda arribem a Jaipur, una gran ciutat de més de tres milions d’habitants! Després d’instal·lar-nos a l’hotel, decidim explorar una mica l’entorn i ens trobem amb una ciutat amb molt tràfic i molt caòtica als nostres ulls. Ens assabentem que el dia 14 de gener, és un dia festiu a l’Índia i en aquesta ciutat concretament s’hi celebra un festival dedicat a fer volar estels.  Ara entenem perquè hi ha tantes i tantes botigues amb estels. També fa estona que els veiem volar i n’hi ha molts de penjats als arbres. Resulta que el joc consisteix en fer caure els estels dels altres. Gairebé tots són de forma romboïdal, però els colors i dibuixos són molt variats; això sí, tots són de paper, majoritàriament de paper de seda, però també n’hi a de brillants. Seduïts pels colors i portats pel nostre entusiasme, decidim comprar un paquet d’estels ( van de vint en vint) i fil per provar de fer-los volar. El venedor, molt amable, ens explica com hem de posar el fil perquè l’estel  s’enlairi. Vam marxar ben cofois, el que no sabíem era que els estels que havíem comprat eren massa petits i no volarien.








13/01/15. Després de visitar la ciutat i les rodalies i d’haver dinat, decidim anar a fer un vol pel carrer de les parades.
Abans de seguir, us donaré un bon consell per si teniu ocasió de visitar Jaipur. No proveu de comprar-hi res!. Aquí la cosa funciona així: Si mostres un mínim interès per algun objecte, posem per cas uns pantalons, de cop t’envoltaran un mínim de deu persones, que després de saber d’on ets et donaran conversa, molts d’ells fins i tot et diran alguna paraula en català. Tot seguit et convidaran a visitar la seva botiga, assegurant que tenen molts pantalons i molt macos. Si en segueixes a algun et pots trobar que la seva botiga sigui d’espècies, joies, bolsos,... es a dir, res a veure amb pantalons, i t’intentaran convèncer que la seva botiga és la millor en qualitat i preus. Mentre, aniran sortint de per tot arreu més i més venedors.
Ens hem sentit una mica superats per la situació. Tot i això hem comprar unes corretges decorades per a cavalls ( cosa que sí volíem comprar), uns petits motlles per estampar dibuixos ( que també volíem) i un preciós bolso ( que no havíem pensat comprar, però que ens agrada molt haver-lo trobat).







Un altre consell: Si voleu mirar i comprar de manera més tranquil·la, endinseu-vos  per un carrer de botiguetes per a gent del país. De segur que ho trobareu més agradable.
Fins a les properes compres! Namasté!

Dia 11: Compres a Udaipur

Són les nou del matí i encara recordem les compres d’ahir, quan el conductor del cotxe ens comenta que si ens interessa, pel camí hi ha un magatzem de teles per a minoristes, on podríem veure i si volíem, comprar teles a molt bon preu. Al principi ens vam fer una mica els desmenjats, però vam dir que si només era veure’l, doncs d’acord. 

Una vegada dins ens van ensenyar com i on treballaven, i que moltes dones ho fan a casa seva i només van allà a fer-hi els últims tocs. Ens van fer anar a una sala molt gran i plena de tota mena de teixits que podien servir com a cobrellits, tovalles, pel sofà, per a la paret, com a catifa, mocadors de seda, de llana fina... etc, etc. 

No sabíem on mirar i vam haver de dir que no ens ensenyessin més coses, perquè si una era maca, l’altra encara ho era més. I sí, tots vam comprar (quina bogeria, si seguim així haurem de llogar un “container” per tornar a Catalunya i Perú!) 






A mitja tarda vam arribar a Udaipur, famosa, entre d’altres coses, pels artesans que pinten miniatures de l’estil “rajputa-mongol”, a més de les botiguetes que venen: plata, or, teixits i espècies (Ui, ui, ui!) 

La guia lonely planet, ens avisa que els preus estan molt inflats per als turistes i que cal regatejar molt. Ja havíem decidit que per aquell dia n’hi havia prou de compres, però tot fent un vol, vam veure unes arracades que ens feien molt el pes i com qui no vol la cosa ( primera regla del regateig), vam preguntar el preu. La nostra contra oferta va ser un terç del preu inicial ( la segona regla és abaixar molt el preu inicial). Després d’un estira i arronsa, la nostra oferta va ser menys d’un 50% del preu inicial i com que el botiguer no cedia, vam decidir marxar ( aquesta és la tercera regla) i el venedor ens va cridar dient: OK! I vam segellar el tracte amb una encaixada de mans. ( Havíem après a regatejar!) 



Abans de tornar a l’hotel ens vam parar a comprar adhesius de l’imaginari religiós de l’Índia i alguna mandala. (OH! Amb l’eufòria de les arracades ens en vam oblidar de demanar millor preu! Som un cas!) 


Dia 10: Compres a Jodhpur

Jodhpur, segons informacions, és un bon lloc per a comprar-hi artesania i antiguitats, a més de ser una ciutat famosa per les botigues que venen espècies a un lloc del mercat conegut com “la torre del rellotge”,  molt visitat pels turistes( es a dir, nosaltres). Però també es cert que es diu que la qualitat de les espècies que es venen allà no és massa bona, per això ens vam deixar aconsellar per una persona del país que ens va acompanyar fins a una botigueta que s’ha fet molt popular: MV Spices. A moltes botigues s’anuncia que surten a la “lonely planet “, però aquesta en particular es veritat. Ens van fer seure en uns tamborets i ens van fer una autèntica exhibició d’espècies, fent-nos sentir l’olor, el color i el gust (ens van convidar a prendre un té).
Gairebé tots vam picar i vam comprar: mostassa, “ masala “ per a preparar té, “masala” per barrejar amb iogurt i afegir a les amanides, pebre negre, té darzeeling,... El venedor, que era molt bon negociant, ens va regalar dues bossetes més d’altres espècies, ens ho va posar tot en una bonica bossa de roba i ens va demanar el correu electrònic perquè sembla ser que ens enviaran receptes de cuina per mail. Només sortir de la botiga, alguns vam tenir clar que ens havíem deixat portar per l’encant del venedor i una mica pel fet de voler emportar-nos a casa una mica d’aquest fascinant país en forma d’olor i gust, però sabem que una vegada a casa, poca cosa farem servir, tret del principi, que es quant et resisteixes a tornar a la realitat i a la rutina del dia a dia.



Curiositat: Darrera del paquet del té masala hi ha les instruccions de com preparar-lo en anglès, francès, italià, castellà i... català! A veure si resulta que ve de Catalunya aquest té!
Seguint passejant pel mercat i una vegada llençats a les compres ens vam comprar uns bonics braçalets de quincalla, que no vam saber negociar, perquè després de comprar-ne quatre i veient la botiguera que volíem marxar, ens n’oferia sis pel mateix preu! Vam tenir clar que havíem infringit la primera norma del regateig, la de no mostrar interès.



Finalment les compres van acabar sent d’artesania local.  Hi havia un venedor, que mentre vigilava la paradeta, anava cosint sabatilles de pell, molt toves, flexibles i còmodes. N’hi vam comprar dos parells, a més d’una bossa de pell de camell ( segons ens va dir) que ens servirà per a guardar-hi les compres que anem fent. L’artesà ens va regalar un braçalet fet de pell (de no sabem quin animal)i llanes de colors ( segur que va fer un bon negoci amb nosaltres!)



Dia 8: Compres a Jaisalmer

Jaisalmer és una ciutat construïda en pedra d’un color daurat, amb un punt decadent, que vista amb ulls de romàntic encara la fan més bonica. Com no podia ser de cap altra manera aquí a l’Índia, també té un carrer principal i molts carrerons annexos plens de botiguetes, amb tota mena de coses que fan les delícies dels turistes.

Primer ens vam dedicar a passejar i mirar, i quan ens vam decidir a preguntar els preus d’uns coixins, ja vam entrar en el món de l’estira i arronsa, que fa de les compres una mena de joc, en el qual, t’ho miris com t’ho miris, sempre acabes no sabent què ha passat.

Al mostrar interès, ens van convidar a mirar-los i aquí ja en vam perdre entre un munt de dissenys, colors, lluentons (“lentejuelas”)... Quan va arribar el moment de preguntar el preu, ens van dir 100 rúpies per coixí; com que havíem après la lliçó, nosaltres vam rebaixar a la meitat, i així anar seguint el joc. Una vegada ens vam posar d’acord, després va resultar que no tots els coixins eren igual en qualitat i n’hi havia de més treballats, la qual cosa augmentava el preu ( Oh!, no caldria tornar a començar a negociar!). Aquest cop creiem que ens en vam sortir prou bé, o com a mínim vam sortir ben cofats amb un munt de coixins brillants.




Ara ja havíem començat i ens costava resistir-nos a mirar-ho tot amb ulls de comprador i a entrar a les botiguetes, doncs vam descobrir que per petites que fossin, quan hi entraves podies passar d’una minúscula botiga a un petit laberint de petites habitacions,escales i altells, per tant no calia deixar-se enganyar per les aparences, una petita botiga, podia amagar un gran magatzem.
Així va se com vam entrar a un passadís estret ple de teles, que al igual que els coixins cridaven l’atenció per la gran varietat de colors, degradats i matisos, tot combinant textures i brillantors. De cop, ens vam trobar en un altell al cap damunt   d’unes estretes escales de fusta, envoltats literalment de teles. Si una era bonica, l’altra encara ho era més. El cap anava a cent per hora tot pensant: aquesta quedaria bé pel capçal del llit, aquesta per posar-la damunt el cobrellit, aquella per damunt la taula... Es a dir una infinitat de possibilitats.
Però si només havíem entrat a mirar! Després de reduir el preu a la meitat, vam sortir amb dues precioses teles, la qualitat de les quals no sabem apreciar ben be quina és, però això és igual perquè ens agraden molt.



En el nostre grup també hi ha un músic que havia expressat la seva intenció de comprar algun instrument. Com que vam saber la relació que tenia Jaisalmer amb el Tibet, no ens va estranyar veure botigues laberíntiques amb instruments típics de l’Índia i alguns especialment pensats per ajudar a la meditació. Després de visitar unes quantes botigues i provar alguna desena d’instruments, el nostre músic es va comprar un bol tibetà que si se li dóna un petit cop i es frega dolçament pel seu perímetre exterior, emet una mena de so/ vibració que ajuda a deixar la ment reposada i disposada a meditar. Aquest bol, segons ens va dir el venedor, està fet amb cinc metalls diferents i això és el que fa que un preu sigui un o altre.

També es va comprar una “manzira” ( uns cròtals o plateret) de color daurat i fet amb tres metalls que emet un agradable so agut i vibra força estona.



Feliços i carregats vam tornar a l’hotel tot pensant: “Quin és la propera ciutat que té un gros mercat?”  

Dia 3: Compres a Amritsar

Avui, 1 de gener de 2015, ens hem animat a fer les primeres compres, tot passejant pels carrerons del casc antic d’Amritsar. Cal dir que és difícil no caure en la temptació, doncs les paradetes estan una a tocar de l’altra i ho omplen tot de colors i tens ganes de mirar, tocar i... comprar!

La primera cosa que ens ha cridat l’atenció són les boniques, originals, acolorides i famoses sabates “punjabis” que són planeres i punxegudes. Hi havia més d’una que ens agradava, però igualmencom que, al preguntar quan valien ens han dit que el preu de sortida era 350 rúpies, en veure que havíem de regatejar ens ha frenat i les hem comprar en una altra botiga on hi havia un cartell que deia que el preu era el que posava l’etiqueta, però ara sabem que s’ha de regatejar t.


També ens hem comprat una “dupatta” que és una mena de “fulard”, però força llarg. Els brodats que la decoren se’n diuen “phulkaari”, que literalment vol dir flor, i són característics de l’estat de Punjab i d’algunes parts de Pakistà. Després de la compra, els venedors, que en tot moment s’han mostrar molt amables i educats, ens han convidat a prendre un té. Ens l’hem begut tot conversant.





Ara que ho tenim més clar, intentarem aprendre la tècnica del regateig per a les properes compres!    

2 comentaris :

{ Gemma } at: 7 de gener del 2015, a les 7:37 ha dit...

Avui he descobert el blog gràcies a la leva germana.m agrada llegir que fue i el que expliqueu. Dissabte l Alba i el seu company tb viatgen a lIndia.Al sud aquesta vegada. Feu cara de felicitat a les fotos! Espero que continueu gaudint del viatge. Jo us aniré seguint. Felicitara pel blog!! I una abraçada a tots. Gemma


{ Albert Carreras } at: 8 de gener del 2015, a les 10:22 ha dit...

Hola Gemma, espero que l'Alba li vagi molt bé pel sud de l'India!!!!

Una abraçada, Albert.

Publica un comentari a l'entrada

 

Copyright © 2010 Viatge a l'Índia 2015