Keblinger

Keblinger

Dia 11. RANAKPUR: EL TEMPLE DE LA PAU (9 de gener de 2015)

| divendres, 16 de gener del 2015
Blogger: Núria

Avui deixem Jodhpur direcció al sud. La nostra pròxima gran ciutat serà Udaipur, però durant el camí d’avui ens desviarem per visitar Ranakpur, localitat coneguda pels seus temples de la religió jainista.
Els jainistes són vegetarians i molt respectuosos amb la naturalesa. Per això no es pot entrar als temples de Ranakpur amb res de pell: ni cartera, ni cinturó ni, per suposat, sabates. Alguns religiosos jainistes són tant, però tant vegetarians, que porten una mascareta davant la boca, per evitar empassar-se, sense voler, algun insecte. Sona una mica exagerat, sobretot perquè menjar-se un mosquit de casualitat és força improbable. Fent  zapping a la tele dels hotels, on hi abunden els gurús televisius fent sermons de les diferents religions, hem trobat un jainista quasi nu i amb la boca tapada dirigint-se a l’audiència tan content.
Encara que tot això pot sonar una mica ridícul des del nostre punt de vista, el jainisme té valors molt positius, com el principi de no violència, que va inspirar a Gandhi a revolució pacífica per la independència de l’Índia.
I la pau del jainisme es respira totalment a Chamukha Mandir, el temple de les quatre cares, construït el 1439.
Encara que seguim al Rajastan, Ranakpur es troba entre muntanyes. El paisatge –i la gent!- que veiem a través de la finestra de la camioneta avui és molt diferent: més vegetació i carreteres secundàries i estretes que pugen i baixen turons. Hi ha tot de pobles petits amb homes i dones treballant al camp, rodes de molí estirades per mules i carretons estirat tant per burros com per camells.
Chamukha Mandir està construït sota uns principis arquitectònics que es basen en la regla del quatre: la construcció de màrmol és perfectament simètrica, amb quatre costats idèntics, 1444 columnes i moltes representacions tallades d’un dels ídols jainistes (una figura, per cert, molt austera comparada amb la capacitat escultòrica dels artesans que van treballar al temple).











Sortim de Ranakpur somrients, amb un punt taronja al front i tararejant l’enganxosa cançó de l’audioguia: om padam padaaaamja, ooooommmm.
Ha sigut una visita soprenent. Pel nostre gust: imperdible si hi passeu aprop.
Dinem uns kilòmetres més avall a la terrasseta del campestre Restaurant Harmonia. 

Continuem unes hores més de carretera, feliços i tranquils, fins arribar al cap vespre a Udaipur.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

 

Copyright © 2010 Viatge a l'Índia 2015