Blogger: Núria
Avui deixem Jodhpur direcció al sud. La nostra
pròxima gran ciutat serà Udaipur, però durant el camí d’avui ens desviarem per
visitar Ranakpur, localitat coneguda pels seus temples de la religió jainista.
Els jainistes són vegetarians i molt
respectuosos amb la naturalesa. Per això no es pot entrar als temples de
Ranakpur amb res de pell: ni cartera, ni cinturó ni, per suposat, sabates.
Alguns religiosos jainistes són tant, però tant vegetarians, que porten una
mascareta davant la boca, per evitar empassar-se, sense voler, algun insecte.
Sona una mica exagerat, sobretot perquè menjar-se un mosquit de casualitat és
força improbable. Fent zapping a la tele
dels hotels, on hi abunden els gurús televisius fent sermons de les diferents
religions, hem trobat un jainista quasi nu i amb la boca tapada dirigint-se a
l’audiència tan content.
Encara que tot això pot sonar una mica ridícul
des del nostre punt de vista, el jainisme té valors molt positius, com el
principi de no violència, que va inspirar a Gandhi a revolució pacífica per la
independència de l’Índia.
I la pau del jainisme es respira totalment a
Chamukha Mandir, el temple de les quatre cares, construït el 1439.
Encara que seguim al Rajastan, Ranakpur es
troba entre muntanyes. El paisatge –i la gent!- que veiem a través de la
finestra de la camioneta avui és molt diferent: més vegetació i carreteres
secundàries i estretes que pugen i baixen turons. Hi ha tot de pobles petits
amb homes i dones treballant al camp, rodes de molí estirades per mules i
carretons estirat tant per burros com per camells.
Chamukha Mandir està construït sota uns
principis arquitectònics que es basen en la regla del quatre: la construcció de
màrmol és perfectament simètrica, amb quatre costats idèntics, 1444 columnes i
moltes representacions tallades d’un dels ídols jainistes (una figura, per
cert, molt austera comparada amb la capacitat escultòrica dels artesans que van
treballar al temple).
Sortim de Ranakpur somrients, amb un punt
taronja al front i tararejant l’enganxosa cançó de l’audioguia: om padam
padaaaamja, ooooommmm.
Ha sigut una visita soprenent. Pel nostre
gust: imperdible si hi passeu aprop.
Dinem uns kilòmetres més avall a la terrasseta
del campestre Restaurant Harmonia.
Continuem unes
hores més de carretera, feliços i tranquils, fins arribar al cap vespre a
Udaipur.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada