Surt el sol i la
llum entra per les finestres de les nostres cabanyes: bon dia Rajsatan!
Després d’esmorzar
(a aquest país i en aquests hotels tan bons, els esmorzars són un motiu per
aixecar-se contents!) agafem carretera cap a Bikaner.
Hi ha –cada cop
més- grans trams de carretera pel mig del desert (molt semblant als Monegros
aragonesos!). Però quan travessem pobles, mirar per la finestra és un autèntic
espectacle: cada racó, cada situació que veiem a través del vidre, és una
escena interessant per nosaltres. Dos homes ajupits fent una partida d’escacs;
un venedor de cascs de moto amb una parada a la vora del camí; una dona
carregant una cistella sobre el cap plena... de cada de vaca! Creiem que, pel
seu alt contingut en metà, la fant servir com a combustible.
Això sí, tant a
Delhi, com a Amritsar com aquí, al carrer hi ha molts més homes que dones. Els
homes venen a les botigues; condueixen cotxes, motos i camells; entren als
temples i caminen pel carrer. Les dones a l’Índia estan molt discriminades i la
majoria que viu a les zones rurals està reclosa a l’espai domèstic. Però encara
que pel carrer són moltes menys, les índies van vestides amb sedes de colors,
saris i altres vestits tradicionals. Les que porten braçalets són les casades i
les que van amb henna a les mans les que s’acaben de casar.
Arribem a Bikaner
cap a la 1 de la tarda. I anem de dret al Fort Junagarh. Un fort és un palau,
una residència de marajàs. El de Bikaner, enorme, va ser construït entre 1588 i
1593. Recorrem dormitoris, galeries, balcons i patis. Hi ha molts mobles,
objectes de diferents èpoques, fotos, armes (sobretot espases i sables) i...
fins i tot un avió! Com ja us hem dit, els marajàs eren de tot menys senzills.
Recents cassats es volen fer una foto amb la Núria i l'Estrella |
Avui i demà Bikaner
està de festa: és el Festival del Camell, un esdeveniment anual famós a tota la
regió. Decidim fer-hi una volta, sobretot perquè al programa s’anuncia una
activitat molt temptadora: ball de camells. Morts de curiositat, entrem a la
zona del festival. Està ple de públic local, gent de les rodalies, militars i,
és clar, alguns turistes.
Al final no tenim
sort i, encara que veiem molts camells engalanats (hi ha concursos de les
millors decoracions), no arribem a temps a la dansa de camells.
Això sí, no us ho
perdeu: presenciem els concursos de Miss i Míster Bikaner! En la categoria de
noies, cada una fa un discurs davant del jurat i mostra els seus encants
ballant uns segons. Sens dubte, algunes tenen més gràcia que les altres.
Però en la categoria masculina, les regles semblen molt més flexibles. Primer, perquè hi participen indis de totes les edats, des de nens, fins a senyors de cabells i barbes blanques. I segon, perquè els atributs que es jutgen semblen menys estandarditzats, i cadascú fa gala del que més li convé: alguns mostren el sable, d’altres el punyal, alguns s’agenollen davant del jurat i un parell... es desenrosquen la barba per lluir l’extensió del pels. L’innocent Estrella exclama: “Oh! Deu ser un concurs per veure qui la té més llarga”. Ejem. Sí, deu ser això...
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada